Explica’ns la teva anècdota!

Segur que tots els que hem gaudit de Bola de Drac tenim alguna anècdota o experiència a explicar relacionada amb la sèrie creada per l’Akira Toriyama. Quin moment ens va colpir més, el que ens va fer petar de riure, la escena que ens recorda moments especials de nostra vida…

Al llibre recollim moltes d’aquestes anècdotes, però com que sabem que tots teniu el vostre moment especial relacionat amb la sèrie, us convidem a que el compartiu amb nosaltres: només l’heu de deixar als comentaris d’aquesta mateixa entrada!

29 Comentaris

  • Òscar Treminio dice:

    Menrecordo quan amb la paga de paga de 500 pessetes (3 euros) pessetes em podia permitir 3 comics de bola de drac de la serie vermella i com passa el temps i ara amb aquella no tindria per res, es increible com s’encarit la vida.

  • maría dice:

    llevamos siguiendo la serie creo que desde el año 87 cuando nacio mi primera hija, luego llegaron dos mas, a ellas les encantaba pero la temporada que mas les gusto fué Bola de Drac GT. a mi hija pequeña Ingrid le encantaba la Pam y el guiro sus canciones todavía me hacen llorar sobre todo porque me acuerdo de mi peque que se fué hace 6 años a reunirse con Goku por algun universo. Despues de 11 años tube otro hijo y era la época que hacian goku en castellano, yo queria que mi hijo conociera al goku catalan y estube escribiendo para ver cuando podrian reponerla pero TV3 me conto que ya no volverian a hacerla en dicha cadena, menos mal que se equivocaron y por fin la podemos volver a ver en catalan, gracias por haberlo hecho posible, un abrazo a todos.

  • Miquel Àngel dice:

    Jo vaig començar a seguir la sèrie amb Bola de Drac, el clàssic, amb els primers
    26 capítols, és a dir, abans de que entressin a doblar la sèrie la Mònica Padrós
    com a Son Goku i en Vicenç Manel Domènech com a follet tortuga). Jo tindria
    uns 3 o 4 anys. Em va sorprendre sobretot, el fet de que en Goku tingués cua, i
    llavors la meva germana em va enredar, al dir-me que jo també en tenia. Al
    veure que a en Son Goku li tornava a créixer la cua, vaig pensar, “potser a mi,
    que abans en tenia, també em tornarà a créixer”. I des de llavors, vaig esperar
    anys i panys, a veure si em tornava a créixer. Fins que al final vaig créixer jo, i
    vaig comprendre que no em sortiria mai… I de sobte vaig entrar al institut. I una
    vegada, en una classe de ciències naturals, vaig veure amb l’ajuda de l’esquelet
    que es fan servir per les classes, que els éssers humans també tenim una cua,
    però tan petita que l’os no arriba a la pell. Llavors em vaig emocionar, al veure
    que jo també en tenia! Aquest tros petit, que diguem que, “sobra”, de la columna
    vertebral… Encara ara, gràcies a aquella classe de ciències, espero a que
    aquest tros petit s’allargui i pugui presumir de tenir una cua com els guerrers de
    l’espai…

  • Javier D. Blasco dice:

    La meva anécdota es reflexa bàsicamente amb el títol del llibre. Bola de drac sempre ha estar la sèrie de la meva vida, desde ben petit quan la feien al canal 33 i a tv3, tant als migdies després de sortir de l’escola com per les èpoques quan l’emitien al vespre o la nit. Quan no l’emetien, sempre la veia als VHS on la grabava. Sempre l’he tingut present al llarg de tota la meva infància, tant en els moments més feliços com en els més tristos. Pero la millor anècdota de totes va tenir lloc fa una mica més d’un any, quan al “Videofòrum” que es va celebrar en homentage a la sèrie vaig poder conèixer els actors de doblatge i recrear amb les seves participacions els moments més mítics. Va ser un dels dies més feliços de la meva vida.

  • Ramon dice:

    M’en recordo que vaig començar a mirar Bola de Drac als 6 anys. Em va a començar agradar per que el meu pare tambe li va agradar i tots dos junts la mirem cada dia. M’en recordo que quan feien un capitol l’endema al colegi parlavem sempre del capitol i intercanviaven el cromos, taços etc….

  • Dvaid Alcala Cerrada DAC dice:

    Hola a mi Bola de drac m´ha marcat moltissim ,pero vull parlar d´aquest ultim any on em vaig decidir pujar un fanart de la serie cada a dia a llapis quan just es va tornar a emetre a televisio ,en el espai del facebook Bola de drac al canal 3xl ( despres a pasaria a anomenar-se al club super3) ,alli cada dia comentava el capitol donant la meva opinio y ilustrant.la amb un fanart ,quan es va acabar la serie y al reposarla vaig decicir fer les peticions dels usuaris ,dibuixar el que ells volguesin
    Gracies aixo he conegut a molta gent amb la meva passio per Bola de drac y el puntas final va ser poder coneixer en Joan y en Marc y que aquest ultim em digues “tu tes el friki que cada dia puja una critica del capitol y el dobaltge de la serie?” …Doncs si que et reconegues en la persona que posa la veu al genial Songoku es tot un merit.

  • Pol Garcia Paredes dice:

    Gracies el llibre he trobat la meva vocacio

  • Mònica dice:

    Un dels records que tinc es del album de final de curs del meu germa on tots els dibuixos tenien que veure amb Bola de Drac, on vas pasar el cap de setmana? I habia un dibuix d’en Vegeta llençant un big bang contra en Cèl·lula. Son records que sempre portes en el cor perque són moments de la meva infancia que no penso perdre mai.

  • Iris Olea dice:

    De petita, el primer capítol que vaig veure de Bola de Drac va ser en el que el Cèl·lula s’empassa l’A-18 i l’A-19 per la cua. Em va fer tantíssim fàstic i vaig quedar tan traumada que mai més vaig tornar a veure Bola de Drac durant la meva infància (que jo recordi). Fa uns mesos vaig veure que començaven a emitir Bola de Drac Z Kai, i vaig decidir que havia arribar l’hora de superar el meu trauma infantil i veure’m la serie, com tota la meva generació havia fet en el seu moment. Dit i fet, me l’he vista sencera i ara sóc una gran fan! Tot i que haig d’admetre que al tornar a veure l’escena de l’absorció, i en alta definició, se’m va possar la pell de gallina. Ecs.

  • peris dice:

    Bola de Drac ha estat per mi el millor que m’ha passat mai, perque jo de petita volia ser com en Son Goku, amb la seva inocencia, la seva amabilitat, la seva gana interminable….
    La meva mare també s’ ha havia mirat l’ anime anys enrradera i quan s’ acababa un capítol li preguntava que passaria en el seguent.
    Penso encara que sigui bastant Utopic, si hi ha tanta gent que ha quedat cautibada per Bola de Drac i tots ens hem quedat amb lo bo de tots els personatges, podriem formar una societat més decent amb els valors que ens ha demostrat Goku i els seus amics

  • ermelinda dice:

    meva anècdota, no és molt bé una anècdota però són records jo néixer al 89 i el meu germà que és molt més gran que jo veia bola de drac i quan era molt petita veia la sèrie amb el no recordo si tenia dos anys més o menys però m’encantava això, el meu personatge favorit apesar que goku és el protagonista i vegetació és molt divertit, és el Celula i tambe la Launch, ara que les veus de goku y vegeta m’encantan!
    i com anècdota podria ser quan anava a parvulari meu germà em portava per totes les copisteries a fer fotocòpies dels personatges i col · leccionàvem cromos.
    però tot i així és la meva sèrie preferida i el dia que tingui fills també la veuran.

  • Eduard dice:

    Bola de Drac ha marcat molt la meva vida i la del meu entorn en molt sentits. Però aquest cop em centraré en una curiositat que crec que pot encaixar bé en aquesta secció.
    Fa molts anys que jo i el fillol del meu pare anomenem al seu pare, que a la vegada és el meu padrí, follet tortuga. No és que sigui un vell verd i prou, no, sinó que és mestre d’escola de tota la vida i el coneix tot el poble. Però no sols això, també és calb amb barba blanca com ell i parla una mica com ho faria l’autèntic follet (mai podrà clavar l’escència del gran Vicenç) però tot i així riem molt amb ell fins i tot fa uns anys li vam regalar una samarreta amb la imatge del follet tortuga i la porta sempre que pot amb orgull, perquè sap igual que jo que la sèrie de Bola de Drac i els seus personatges han sigut, són, i seràn part de la nostra vida.

  • Elisabet Tort dice:

    Aquesta anècdota ja la coneixen tant en Marc com en Joan. A principis del 2012, un noi va penjar un dibuix d’en Vegeta dibuixat per ell mateix al facebook d’en Joan i jo, que era amiga d’en Joan, el vaig veure i hi vaig posar un comentari perque em va semblar un dibuix impressionant. Aquest noi em va contestar i, a partir d’un inocent comentari, vam començar a parlar i a coneixe’ns poc a poc. Un dia, per idea seva, vam quedar al parc de la Ciutadella per poder-nos conèixer cara a cara. El dia 14 d’aquest mes d’abril em celebrat el nostre cinqué mes junts com a parella formal. Tots dos estem molt agraïts als dobladors d’aquesta serie perque, si no la haguessin doblat mai al català, tots dos estem ben segurs de que no ens haguessim conegut mai. Moltissimes gràcies, Joan i Marc, per haber-nos ajudat a ser tant feliços! I perque veieu que Bola de Drac no enten d’edats, la meva parella (que per cert, es diu David) és gairebé 12 anys més gran que jo.

  • Al dice:

    D’aquesta anècdota deu fer uns 7 anys, quant amb els meus amics començavem a sortir per les nits. Estàvem a una discoteca i jo vaig conèixer a una noia extranjera. La cosa anava molt bé, fins que em va preguntar de quin país era jo. Per fer-me el simpàtic, i com a bon fanàtic que sóc de bola de drac, vaig dir-li “I’m from planet vegeta”…aquesta frase, aquesta simple frase…m’ha passat molta factura!!. Ja us podeu imaginar la reacció de la noia, una noia preciosa…directament no em va ni contestar i va marxar. Però en fi, dins el meu grup d’amics aquesta s’ha convertit en una història mítica, una història que ha donat moltíssim de si i a estat sobreexplotada, així que potser va ser el millor final possible per una bona nit romàntica.

  • Yassín dice:

    Bola de drac ha sigut sempre el meu anime favorit, a més a més la meva mare va poder suavitzar-me la mort de la meva germana petita quan jo també era molt petit, amb la frase:
    Ara està amb Son Goku
    Pot parèixer estúpid però a mi em va fer menys mal quan m’ho va dir d’aquesta forma

  • JOSE dice:

    hola que tal! us podria explicar moltes anècdotes hi ha tantes!!! Recordo que de petit quan va sortir la sèrie DBGT les pagues que em donaven les guardava per poder comprar la cinta vhs que sortia cada setmana o cada mes (cal destacar que la BDGT és mes curta que les altres sinó encara estaria pagant-les jejeje ..;) … o quan s’emitia la sèrie al C33 de 14:00 a 15:00 esperava fins a l’últim minut i després poder anar a l’escola i xerrar del capítol amb els meus companys.Ara per desgracia açi a la Comunitat Valenciana ens han llevat el TV3 i no podem veure bola de drac.I simplement dir que la meva infància no seria el mateix sense bola de drac i sobretot bola de drac en CATALÀ…I dir que Marc Zenni i Joan Sanz sou els meus preferits i sou ÚNICS.:)oleeee

  • Javi dice:

    Pues yo la anécdota que tengo ,es que cuando era pequeño tenía tal obsesion por Bola de drac ,que cada año desde que se empezó a emitir la serie me he disfrazado cada año en carnaval desde los 9 años hasta los 18.En el año 89 no existía todo el tema del cosplay como ahora, así que mi tía(que se le daba muy bien la costura)me hizo mi primer disfraz de songoku para carnaval.Lo recuerdo porque ese año hizo un mes de febrero muy frio, y mi disfraz era de manga larga jejejee tengo una foto que lo demuestra y un bastó magic en el armario.

    Un saludo

  • Alex dice:

    Jo quan era petit, deuria ser l’any 97, a l’hora del pati m’imaginava que em transformava amb en Gotenks en 3a, feia la posició i el crit i tot. I és que de fet aquest tercer nivell era el que més em va impactar, fins al punt de recordar el que vaig menjar el dia que en Goku s’hi va transformar per lluitar contra el monstre Bu.

  • pol garcia paredes dice:

    Jo quan era petit, tindría 5 anys m’en recordó de quan el menú germa canviaba fotcopies, clar jo no era concient de el que pasava i ara que soc adult se que aquesta serie es la serie de la meva vida, bola de drac forma part de la meva vida!

  • Joan Vidal dice:

    La meva anécdota te que veure amb Bola de Drac Z, recordo, que la primera vegada que en Gokuh arribava al tercer nivell de força del super guerrer contra el monstre boo, en va agafar a colonies, en tot el viatge estaven calentant als profesors per que d’alguna manera ens podesin deixar veure aquell episodi. Bé. Vem arribar a la casa de colonies, vem deixar les boses i motxiles, i ens van fer cridar els professors. Ens van anuciar que en deixaven veure Bola de Drac. Ens van posar en una sala no gaire gran, amb una televisió tampoc gaire gran, faltaven cadires, algunes persones estaven de peu. I vem veure aquell episodi com si fos el cinema, ens vem emocionar molt quan vem veura la transformació d’en Gokuh!

  • Laia dice:

    Recordo que de petita vaig descobrir per casa una cinta amb el primer torneig d’arts marcials gravat. Vaig passar mesos mirant la mateixa cinta, tenint pocs anys. Era el millor moment del dia i durant molt de temps vaig anar mirant la mateixa cinta una vegada rere l’altre, fins que un dia, ma mare em va ensenyar que teniem tota la primera temporada gravada en vídeo, gràcies a ella que també li agradava. Se’m van il·luminar els ulls.
    Sens dubte és la sèrie de la meva vida.

  • Sílvia Torrens dice:

    Jo que vaig nàixer a l’any 1988, m’imagino que la vaig començar a mirar a partir del 93 més o menys, recordo , això sí, que era ben petita quan ja la mirava, i sé que quan emetien el Bola de Drac I només feia que esperar a que arribés la Z per veure-la perquè m’encantava; recordo molt bé, que quan arribava aquell capítol del tercer torneig que el Son Goku arriba després de 3 anys amb el turbant al cap i arriba ja gran i alt i es torna a reunir amb tots els seus amics, jo pensava UEEE ja falta poc per Bola de Drac Z (era i és la que més m’agrada).
    Jo recordo quan la emetien pels matins, que el meu germà i jo (que tenim una edat similar) ens posàvem davant la Televisió, amb un got de llet amb cola cau i després anàvem al col.legi; recordo com si fos ara, moments que me van tocar molt, com per exemple quan el Cor Petit mor per salvar el Son Gohan (vaig plorar moltíssim), o quan el Goku arriba per primer cop a Nàmek i sona una musiqueta q a mi personalment és de les que més m’agrada de la sèrie; o , per descomptat, quan el Son Gohan s’enfada lluitant contra el Cèl.lula i sona la musica de “un ocell se’n va volant”; però sobre tot un moment que recordo que és dels que més em va emocionar (encara ara ho fa) , és el meu moment preferit de la sèrie, ( en la Saga del Cèl.lula) quan el Goku parla amb en Son Gohan des de l’Altre Món (un cop mort) per animar-lo a lluitar i seguir endavant encara que ell sigui mort. És un moment per mi molt emotiu, i les paraules exactes de la conversa entre Goku i Gohan se me van quedar dins. Quan, després de tants anys sense veure la sèrie en català, ho vaig tornar a sentir, em vaig emocionar molt.

    També recordo que al Cole era de les poques nenes que els agradava la sèrie (em sembla que a la meva classe en concret era la única que s’ho mirava), mentre les altres miraven Candy i coses així ( q no dic q no m’agradés), jo estava que no parava amb Bola de Drac, i sobretot amb el Goku, que era el meu amor platònic; potser per això la veu del Marc m’arriba tant al cor, i li tinc una debilitat especial; me passat des dels 5 anys sentint aquella veu com la d’un heroi al que sentia com he dit, com un amor platònic, i conèixer la cara de la persona que li va posar veu, per mi va ésser molt especial. Sentia una emoció molt gran per dins quan els vaig conèixer als 2, encara que la vaig saber contenir molt 😛

    Sempre l’he considerat una sèrie que inculca uns valors molt especials, de fraternitat i humilitat; l’amor incondicional d’un pare cap a un fill, i d’un fill cap a un pare; com una persona frívola, dolenta i egoista pot acabar canviant per amor a la seva dona i al seu fill i inclús convertint-se amb el millor amic d’aquell qui sempre havia estat el seu llegendari enemic…. etc, etc.

    Quan vaig tornar a veure la sèrie després de tants anys, recordo concretament el primer moment de veure-la després de tant de temps…. em va causar molta nostàlgia, moltíssima, perquè, allò que molta gent considera una sèrie simplement, per mi em suposa un moment de la vida, la infància, en la qual vaig ésser molt feliç, i les veus de tots aquells que hi van participar òbviament hi ha ajudat molt.

  • jordi dice:

    Vaig neixer l’any 1987 i desde que tinc memoria, i seny e col.leccionat tot tipos de récords de bola de drag.Fins que un dia me mare m’ho va llençar tot!! sii tott! i com en Goku ens a ensenyat, no em rendiré i fare com ell, a conseguire reunir tots els meus récords! que me mare em va llençar 🙂

  • Miquel dice:

    Quan era petit, devia tenir 4 o 5 anys, vaig començar a veure Bola de Drac per que el meu germà gran també la mirava. La meva mare mos deixava veurer-la però pensava que era una mica violenta, per que sempre lluitaven, però com mos agradava molt i tots el nins la miraven ido no deia res, i només li sonaven els personatjes més coneguts com en Goku, en Vegeta, en Son Gohan o en Cor Petit. La varem veure fins que Tv3 la va deixar d’emetre i varem sentir que una part de la nostra infantesa ens deixava. Quan TV3 va dir que tornaria a emetrer-la li vaig dir a la meva mare que la veuriem cada vespre mentres sopavem, i ella va dir que “siiii” pensant que em cansaria de mirar-la, aviat va poder comprovar que no seria així. En aquets moments la meva mare ja ha vist tot l’anime (a excepció de GT, que personalment no m’ha agradat mai, només el darrer capitol) i coneix molts dels personatjes, també crec que ha vist que Bola de Drac no només són combats, sinó que també es una sèrie amb moments còmics i amb un rerefons molt profunt.

  • Joan Marc Ferret dice:

    Als 11 anys vaig veure per primera vegada un capitol de bola de drac,ara amb 23 anys vaig poder coneixer en Marc Zanni i en Joan Sanz a través del llibre “La serie de la teva vida”, duran la meva infancia, vaig anar acumulan, coleccions de cromos de bola de drac, revistes bola de drac GT, comics de la serie vermella del club super 3 i figuretes BanDai, algun dia tot aquest patrimoni el vull posar amb una vitrina ajaja, sou genials Marc i Joan!!

  • Denis Anfruns Millán dice:

    Nunca me he reído tanto sólo en una cafetería leyendo. La historia que cuenta Marc del taxista es “descojonante” jajajajaja
    Todavía no he acabado el libro, pero tenía que dejar constancia de lo mucho que me está gustando. XD

  • David Sáez Martín dice:

    Hola Familia,

    Me gustaría recomendar este fantástico libro y mencionar muy seriamente la gran persona y profesionalidad de Joan Sanz.

    Un saludo,

    David.

  • Daniel Narciso dice:

    Per que veieu fins a quin punt va influïr Bola de Drac a la meva vida us explicaré aquesta història, que no pretén pas ser trista.
    Fa uns anys, en morir el meu pare, vaig recordar l’escena en la que en Son Gokuh apareix en esperit rere en Son Gohan per a ajudar-lo en el que era un Kame Hame conjunt, pare-fill. Jo de dibuixar, no en sé gaire, però vaig fer tot el possible, i vaig reproduïr l’escena, substituïnt al Gokuh per el meu pare i a mi per a en Gohan. Pot semblar una ximpleria, però a mi em va servir per sentir que, d’alguna manera, el meu pare vetllaria per mi allà on fos. Gràcies per fer possible la sèrie de la nostra vida!

  • Sandra Lara dice:

    Des de petita he estat creixent amb les veus d’en Joan i d’en Marc.

    Recordo que, com que vivia a prop de la meva escola, sempre podia veure uns minuts més de la sèrie (que es s’emetia al migdia) que molts amics meus que vivien una mica lluny. Això em feia estar contenta abans de començar les classes! Ah! I als patis he d’admetre que moltes vegades seia a terra i em concentrava per aprendre a volar… ^^u

    Fa un o dos anys, vaig afegir al meu facebook al Joan i a en Marc. Recordo que, quan ho vaig fer, vaig escriure un missatge de seguida a cadascú, sense gaires esperances de rebre cap resposta. La gent famosa sempre està ocupada i sembla que molts rebin de mala manera als fans… Però pocs dies després, en Joan em va contestar de forma molt amable i vaig estar tan contenta que vaig fer una captura de pantalla com si tingués un autògraf d’en Vegeta. Els he vist una vegada al Saló del Manga, tinc el seu llibre firmat i en Joan ja m’ha enviat altres missatges (sempre té temps per donar-nos la seva amistat als fans! És un gran home). Però aquella captura de pantalla la guardaré sempre com un tresor!

    Salutacions a tots!!!

    Sandra

Deixa el teu comentari